El Growth hacking és una estratègia de màrqueting digital que implica i cerca un creixement accelerat de resultats.

És una estratègia molt emprada als EEUU per start-ups, o empreses noves que cerquen justament créixer ràpidament amb una baixa inversió.

Que sigui accelerada i de baixa inversió no vol dir, però, que sigui sempre efectiva o que es pugi aplicar a totes les empreses, marques o projectes.

El growth hacking fa molt soroll per obtenir un resultat proporcionalment molt petit, ara bé, a l’arribar a molts usuaris, el resultat és òptim donat que s’hi fa una inversió directa de diners molt ajustada.

Principalment les empreses o marques que utilitzen aquesta estratègia estan vinculades a les noves tecnologies, tot i que cada cop més altres sectors s’apunten a aquest mètode. Tot i així, com dic molts cops, una estratègia no en descarta una altra, de manera que es poden combinar diverses estratègies per cercar un o varis objectius; no tot és blanc o negre.

Els growth hackers, o experts en growth hacking, tenen el seu camp de treball especialment en les xarxes socials, donat que són, a priori, d’ús gratuït, i juguen amb contingut molt espectacular, original i viral, de manera que els propis usuaris són els qui ajuden a donar a conèixer la marca, molts cops amagada rere un vídeo sorprenent, un concurs de fàcil accès o un joc que permeti mencionar altres usuaris i aconseguir, així, aquesta viralització del contingut.

Molta imaginació, a vegades poca cura per focalitzar-se en el producte o servei a vendre i, sobretot, molt treballar amb la complicitat dels usuaris de xarxes socials ja que se’ls interpel·la quan aquests es troben en un moment d’oci i ‘divertimento’, cosa que permet jugar amb les emocions i les ganes del personal de distreure’s i compartir contingut diferent.

4 claus del Growth hacking en el màrqueting digital:

• Contingut: Contingut que enganxi, sorprengui, diverteixi i doni ganes de compartir. Això facilita arribar a molta gent en poc temps i alhora genera confiança immediata ja que ens pot arribar de la mà d’alguna persona coneguda. Pots llegir més sobre com crear bon contingut aquí.
• Correu electrònic: Tota bona estratègia de Growth hacking implica que, en un moment o altre, la marca demani les dades més bàsiques dels usuaris: correu electrònic, telèfon, sexe, zona geogràfica, gustos, o altres dades; tot per poder nodrir una bona base de dades que permeti re-connectar amb els usuaris des del canal del correu electrònic, el Whatsapp o altres, de manera que la marca tingui deferents accessos als usuaris que han mostrat interès per ella.
• SEO: Per descomptat el posicionament de la marca és clau per a que ens aparegui pertot arreu durant la navegació dels usuaris, i no només en cercadors, que també. És important, doncs, fer un posicionament molt rapit de la marca o el producte que es vol vendre amb paraules clau molt concretes i focalitzades en públics també molt concrets, en base a les dades que els usuaris han anat facilitant directa o indirectament, i aquí hi apareix, com en altres estratègies de màrqueting digital, el big data, o, simplificant, el rastre que tots els internautes anem deixant de manera conscient o inconscient, però anònima.Complementàriament, també es poden fer algunes campanyes de ADS per a millorar resultats, pots llegir-ne més aquí.
• Analítica. Sempre és important analitzar els resultats i les reaccions dels usuaris, però sobretot amb el Growth hacking és imprescindible fer-ho i molt de prop, ja que en pocs dies o fins i tot hores, la marca que utilitza aquesta estratègia ha de ser capaç d’arribar a un públic molt gran, proposar call to actions* a cada pas i poder mesurar, re-direccionar o aplicar el pla B, C, D… a cada cantonada. D’aquest procés en diem embut de conversió ja que escenifica una gran boca per on fem entrar a molts usuaris que, a mesura que anem aconseguint els resultats esperats de call to action, es va tancant per donar, a la fi, el resultat esperat que acostuma a ser una conversió o monetització. D’alguna manera és tracta, com hem dit a l’inici, de fer una acció de creixement rapit o accelerat i no donar ‘treva’ als usuaris que s’han mostrat interessats per la marca, producte o campanya concreta.

En la majoria de casos, les campanyes basades en el Growth hacking aporten punts de pressió sobre els usuaris que els genera la sensació de no poder desaprofitar l’ocasió ja que juga, sobretot, amb conceptes com ‘darrera oportunitat’, ‘oferta vàlida només per 48 hores’, ‘places limitades’, ‘no deixis escapar aquesta oportunitat única’, etc.

No sé si és molt acadèmic fer la comparativa però podem dir que el Growth hacking és l’estratègia del ‘me lo quitan de las manos’ aplicada al món digital, amb eines i tàctiques agosaradament més treballades, però a la fi ve a ser això.

Tot i que aquesta estratègia es considerada com a màrqueting agressiu, molts cops s’aplica en petites dosis que, com hem comentat abans, es poden combinar amb altres estratègies per assolir un o diferents objectius.

Alguns exemples de Growth hacking que potser t’han passat inadvertides però en les que has participat de manera conscient o no:

DropBox, ja que els usuaris poden aconseguir espai gratuït d’emmagatzematge si conviden altres usuaris a donar-se d’alta en aquest servei de cloud computing.

AirBnB fa aparéixer els usuaris i propietaris d’apartaments en directoris que proposen viralització permanent del contingut, de manera que arriba a contactes d’aquests i altres, i que ajuda en la viralització i creixement permanentment.

Pinterest, i per descomptat Facebook o Twitter, ja que conviden a referir a altres usuaris de manera gairebé automàtica i molts cops gairebé inconscient per part dels propis usuaris.

Spotify és un exemple molt clar de Growth hacking ja que facilita molt eficaçment la viralització del seu contingut i, en conseqüència, de la seva marca freemium**, obrint-se i oferint-se a nous usuaris a través dels usuaris ja existents, de manera permanent.

T’ha interessat el post? Si és així, fes-lo arribar a aquelles persones que creus que els pot interessar o comparteix-lo als teus canals socials.

I si vols fer un cop d’ull als serveis d’estratègia que treballem, entra aquí.

Per a saber més o si et surten dubtes, comenta’m-ho, estaré encantat de respondre’t. Em pots contactar al meu perfil de LinkedIn i seguir els nostres canals socials  en aquesta mateixa xarxa, a Instagram, Twitter i Facebook.

*Call to action, o crida a l’acció, és cada cop que una marca, a través d’espais web, xarxes socials, correu electrònic o altres canals, proposa a l’usuari una acció molt concreta: ‘reserva ara’, ‘comprar’, ‘demana més informació’, ‘atreveix-te’, ‘prova’l ara’, ‘fes el pas’, etc.

** Freemium és la manera com es denominen les plataformes o empreses que disposen d’una versió gratuita bàsica i alhora conviden a millorar el servei amb opcions de pagament.