La xarxa social del microbloging, qui sap on va?
Jo que sóc tuitaire empedreït des del 2009 i que em vaig enlluernar durant molt temps amb l’explosivitat d’aquesta xarxa social, amb el temps i, sobretot, des que alguns ‘experts’ potser interessats diuen que comença a fer farum de cadàver, vaig veient i analitzant el seu futur des de l’òptica d’usuari però també amb la visió de qui es guanya les garrofes immers en el social media -la nevera de casa s’omple gràcies a que em passo la vida entre xarxes socials :).
Ras i curt, i potser amb risc que algú m’acusi de prendre substàncies al·lucinògenes per dir això, penso que Twitter va encaminat a convertir-se en la Wikipèdia de les xarxes socials, l’avantsala de moltes opinions que tard o d’hora acabaran escrivint un apunt d’història.
A la fi, qui és tuitarie ho és per devoció, i observo que cada cop més la xarxa del pardalet blau genera contingut més interessant i que es polaritza entre els qui opinen i els qui escolten (llegeixen), és a dir que Twitter perd el terme mig del microemissor-receptor i és utilitzada pels emissors que tenen criteri i diuen la seva, i escoltada pels receptors que gaudeixen de la lectura i opinió dels primers. Com més alta és la qualitat del què s’hi diu, menys necessària és la discrepància.
Com a excepció a aquesta normalitat, és ben cert que Twitter també ha resultat la plataforma ideal per a generar diàleg, opinió i contraopinió per a molts programes de televisió, permetent als usuaris formar part del debat del mateix.
També penso, i d’aquí el paral·lelisme amb la Wiki, que Twitter serà un espai per a les ONG’s, els grups d’opinió i els lobbies ‘bons’ -antagònica combinació ja que acostumem a relacionar els lobbies amb poder econòmic i poder per poder.
Aquest espai Twitter, al meu entendre, servirà per a canalitzar i captar fluxos d’opinió a nivell mundial, corrents de criteri que ajudaran a canviar el món, pensem que els grans reptes col·lectius com les revoltes culturals i socials han tingut en Twitter la seva plataforma de viralització més potent, per davant de ‘monstres’ consolidats com Facebook o emergents com Instagram.
Imagino un Twitter com el canal prominent per a organismes com Nacions Unides, Metges Sense Fronteres, Organització Mundial de la Salud o la pròpia Wikipedia.
I les marques, tindrem espai a Twitter? Sens dubte sí, si hi ha qui escolta, hi haurà qui parli, oi? Tot i això caldrà redefinir estratègies per a cercar efectivitat i eficiència a la xarxa del Sialia currucoides
Bé, abans de tancar garanteixo que cap psicòtrop m’ha empés a escriure això i que, si la cosa continua així, potser acabo posant en marxa un Verkami per a comprar Twitter entre tots i que es mantingui un espai social democratitzat i sense masses interessos econòmics, a veure si arriba algun dia en què podem dir allò tant bonic de ‘sempre ens quedarà Twitter’
A reveure #xarxessocials
;
